Vicent Josep Escartí és llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, on actualment és catedràtic de Literatura Medieval i Moderna. Ha publicat nombrosos estudis sobre la cultura i literatura i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el Llibre dels feits de Jaume I, la Crònica de Muntaner, el Tirant lo Blanch de Joanot Matorell, la Vita Christi d’Isabel de Villena, la Primera part de la Història de València de Pere Antoni Beuter o el Dietari de Joaquim Aierdi, entre d’altres. El 1996 va rebre el Premi Enric de Larratea de l’Institut d’Estudis Catalans pel seu estudi sobre Aierdi i el 2001 el de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Darrerament ha publicat el volum Jaume I en la memòria d’un poble (València, 2021).

 

En l’àmbit de la literatura de creació ha publicat diferents novel·les: Dies d’ira; Els cabells d’Absalom; Espècies perdudes, Nomdedéu, Naumàquia (2004), L’abellerol mort i El mas de les ànimes. Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com Levante i Saó. És director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat fundador i és director de la revista Scripta, de la Universitat de València, i dirigeix, també la Revista Valenciana de Filologia, de la Institució Alfons el Magnànim – CVEI.